Siurana. Directe a la sitja (6b, 55m)

L’Adserà-Jansà va ser la a primera via que es va obrir en aquesta bonica cinglera de Siurana, l’any 1952. Una clàssica de les Muntanyes de Prades. Van haver de passar trenta-un anys fins que al 1983 P.X. Porta, J. Grau i J. Cabau obrien Ahí te quiero ver, el segon itinerari del Salt de la Reina Mora.
Ja a la dècada dels 90 es comencen a obrir vies d’esportiva però hem d’esperar fins l’any 2010, quan el sector viu una explosió d’equipaments. D’aquesta data és la via Directe a la sitja (55m, 6b).
Directe a la sitja és una modesta via de tres llargs que també podem fer com a via d'escalfament empalmant el primer i segon llarg quedant una via de 6b i 35m, i seguir després amb itineraris més durs. Si decidim fer-la en tres llargs l’escalada queda així…

L1

L1 5+, 15m. Llarg curt i sobre roca excel.lent. Segueix un sistema de llastres que es donaran sempre bon cantell. Llàstima que s’acabi tan ràpid.

L2 6b, 20m. Cal apretar per sortir de la R i xapar el primer parabolt. El pas no és difícil però la col.locació és clau. A partir d’aquí petita fissura técnica amb el crux just al final d’aquesta. Després ens trobarem amb un tram herbós de roca descomposta fins arribar la R.

L2

L3 6a, 20m. Diedre sobre bona roca en general amb algún tram herbós. Amb una bona neteja aquesta tirada es gaudiria molt més. Tot i així l’ambient és preciós i sortir per dalt té el regal de trobar-se de cop amb les runes del castell, i la sitja que dona nom a la via!

En aquest últim llarg no vam trobar la R que marca la la guia i la vam muntar a la tanca que rodeja el castell. També es pot muntar en algun bloc de pedra.

Sortint per dalt amb la sitja a l'esquerra

Una escalada senzilla i tranquila perfecta per gaudir de les meravelloses vistes que ens regala aquest entorn de cingleres infinites.

Arbolí. Racó de l'Emmanuelle. El plus de Número màgic

Al Racó de l’Emmanuelle, Arbolí, no trobarem una gran concentració de vies, ni molta diversitat de graus, però per mi és una de les petites perles de l’escola. Si ens movem al sisè grau trobarem bones vies de placa sobre un calcari excel.lent. I per qui flirteji amb els setens dues clàssiques modernes: Matsutake 7a i Barrenari 7a+.
En successives visites he anat tatxant moltes de les vies que estan al meu abast però encara queden projectes com Cirano de Priorat 6b –amb un pas a bloc cabron-, Samba de l’olla 6b+, Eh, Manuel! 6c i la meva estimada-odiada… Mirada gitana 6c (ja arribarà una piada especial…).
El dia d’any nou va caure Dos pedres 6b+ i el passat diumenge un plus més en la meva lenta progressió: Número màgic 6c+. Tot una sorpresa!

Textures a l'Emmanuelle

Després d’haver-li donat un pegue en top-rope el dia 1 de gener veia factible encadenar la via però no tan ràpid. Al primer intent anant de primer i cap a la llibreta. I és que aquesta és de les se’m donen bé. Primera secció de regletes que cal esgarrapar, peus microscòpics i bona col.locació i equilibri. Una acurada coreografia.
A continuació ens espera una placa de presa petita i de nou tres moviments fanàtics sobre regletes per acabar caçant un cantell relativament bo. Si surt bé tot això el que queda és pur plaer fins a la cadena. Per assaborir l’encadenament.
Aquest rotpunkt és tota una injecció de motivació i ganes per seguir progressant, i em demostra que un dels propòsits per aquest 2012 pot donar els seus fruits. Fugir de la comoditat dels graus assolits més o menys a vista i provar vies més dures. Si no ho faig, com sabré on està límit?

Montserrat. El Vermell. Sector clàssic i dret

Toca Montserrat. Aquest cop a El Vermell amb el trio Jose, Quim i Txupi. Ens instal.lem al sector clàssic i allà tots escalfem amb Arlequí 5+ (Rebuffat en algunes ressenyes). Un cinquè de la vella escola. Petita xemeneia, anar cabalgant un llavi en diedre i final en travessa aèria. Si em diguessin que és 6a m’ho creuria. Molt bona malgrat lo sobada que està. El Jose i el Quim també fan el 6c sense nom de la dreta (ull que a algunes ressenyes surt de 6b+). Molt punyetero comenten.
En aquest pany de roca jo també faig Más vale fuerza… 6a. Finures montserratines seguint un estètic esperó. M’encanten aquestes vies!

Jose al 6c sense nom i a l'ombra!

A partir d’aquí cadascú busca els seus objectius del dia. Els bombers es posen a provar Vox populi 7b i el Txupi i jo ens movem cap a la part dreta del sector a buscar coses més fàcils. Allà trobarem 13 vies equipades entre 6a i 6c i dues clean.
Jo per aquest any m’he proposat sortir de l’àrea de comfort en totes i casdascuna de les sortides però avui no pasaré del 6b. Bé, em sembla que és el primer dia que m’ho salto…
Fem un parell de vies ben bones. Primer Ciencia fricción 6a, placa tècnica i després un bonic diedre amb ambientillo. Després Grulla moñuda 6b, inici d’apretar i d’encertar bé els moviments, sinó pringues! A partir del ressalt la via perd dificultat encara que l’escalada és mantinguda fins a la R. En algunes ressenyes està de 6b+. Crec que 6b està bé, i suau. Així enllestim per avui.

Txupi acabant la secció de placa a Ciencia fricción 6a

El Jose i el Quim acaben de desmuntar el seu projecte. No hi ha hagut sort però la tenen a punt. Aquest parell no tenen límit, quin perill.
Desfent l’aproximació em van explicant com són algunes de les vies del sector i em fan entrar ganes de tornar aviat. Allà al costat està El Gerro, també li dec una visita.
Ja tinc la meva dosi mensual de Montserrat. A la tornada de les vacances a fitxar de nou!

Roques de llegenda: l'escalada a les muntanyes de Tarragona (conferència)

Potser és una mica just, però si avui esteu per Tarragona o rodalies i voleu saber més coses sobre l'escalada clàssica a les comarques de Tarragona no us podeu perdre aquesta cita. Dins del "Vè Cicle de conferències de muntanya" organitzat pel club alpí K2 l'escalador Josep Enric Castellnou donarà una interessant conferència. El suggerent títol d'aquesta és suficient per despertar la curiositat: "Roques de llegenda: l'escalada a les muntanyes de Tarragona". Serà a les 19.30h al Pati del Palau de la Diputació de Tarragona (Pg. de Sant Antoni, 100).