diumenge, 25 de juliol del 2010

Mont-Ral. Terra Negra, Paret del Grèvol i El Riu

Trio de sectors en aquesta última visita a Mont-Ral. S’ha de buscar l’ombra i és un bon lloc per anar jugant amb les orientacions. A més, la baixada de temperatures es nota i corre un airet ben fresc.
Primera pressa de contacte de nou amb la nostra estimada roca calcàrea després de les dues visites a Cavallers. Ja l’enyorava…
Aquest cop només som una cordada. És que té l’estiu, la platja i els xiringuitos tiren molt.

Mireu com brilla algun peu del sector Terra Negra. Pulit pulit!

Comencem a Terra Negra. Havia jurat i perjurat que no tornaria a escalar aquí però encara hi han vies que es deixen fer malgrat estar ben sobades. Fem Tula, abdula, gandula i Comissari Negret per començar la jornada. Dos cinquens macos, sobre tot el primer, on el canto és el protagonista. Disfrutons per escalfar i agafar ritme. Després Yes fatu o faiste, un 6a suau que surt a vista. En aquest sector només hi ha ombra a peu de via però com hem matinat el sol encara no pica a la paret.

El microclima de la Paret del Grèvol

Ara sí, anem en busca del microclima de la Paret del Grèvol. Què bé que s’hi estava! Aquí està un dels objectius del dia: Bad Religion 6a+ (la via exactament surt ressenyada a la paret Els Gegants o Les Bessones, per dins). Un estètic esperó de poc més de vint metres -encara que la ressenya marca quinze- afilat i desafiant. L’havia fitxat l’últim cop que havia estat aquí i li tenia ganes. I les ganes s’han convertit en motivació per donar-ho tot, escalar sense perdre la concentració i encadenar a vista! Una via cinc estrelles que sembla no tenir gaires repeticions i que s’ha d’escalar sí o sí.

Per aquest fantàstic esperó va la via Bad Religion

Descans per recuperar forces i esperar que arribi l’ombra al sector El Riu. Mai hi havia estat i el Roger ja m’havia dit uns quants cops que les vies són boníssimes. Un sector perfecte si el número 6 és el que marca les nostres/vostres escalades. Vies llargues sobre un calcari de somni. Aquí la prioritat és Jolly Jumper 6a. Un diedre d’escàndol que només veure ja tens ganes d’atacar. Uns trenta metres d’escalada impressionant! Una altra via obligatòria si es passa per Mont-Ral. Es fa més llarga que un dia sense pà però quan vas a fons no tens ganes que arribi la cadena. Surt a vista.
Per tancar la jornada ens fixem en Pedreres a la merda 6a i Arramba i clava 6a+. Per mi queden les dues com a projecte perquè a la primera he caigut en el pas clau i la segona no l’he provat. El Roger la fa en top rope i ja sap que toca el proper dia: posar-li en punt vermell!
I res millor per celebrar el final un bon dia d’escalada que un suc de civada. Parada obligatòria doncs al refugi de Mont-Ral, on a més podeu col.laborar amb el reequipament i equipament de noves vies donant 1€ a canvi de dos adhesius que quedaran ben guapos al cotxe, furgo o al racó fanàtic i particular de tot escalador.

Per col.laborar en l'equipament i reequipament

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada